Tercera fase: difusió i sensibilització

Nosotros iremos hacia el sol de la libertad o hacia la muerte; y si morimos, nuestra causa seguirá viviendo. Otros nos seguirán.
Augusto César Sandino

Ja hem arribat a Catalunya però aquí no s'acaba la nostra tasca. De fet en comença un altre de bàsica: la tercera fase, la fase de difusió i sensibilització de la situació que viuen les poblacions que hem visitat, en aquest cas de Nicaragua.

Ara toca deixar constància de les desigualtats i del creixent desequilibri entre les poblacions del nord i les del sud en el nostre planeta. Desequilibri que accentua les desigualtats econòmiques i enfonsa països del sud en espirals de pobresa i marginació.

Però sabem que aquest desequilibri no és font ni fruït de cap casualitat ni tampoc de la incapacitat d'aquests pobles i de les seves persones, és fruït d'un repartiment de bens i de recursos del planeta per part d'un sistema social i econònomic que beneficia només als "poderosos" i margina sempre als països més pobres, afavorint la concentració de capitals en poques mans.

Així doncs ens proposem:

• Confeccionar l'exposició de Vents del Sud per donar a conèixer la realitat que s'ha viscut en el país visitat, conjuntament amb els altres grups de camps de solidaritat. Aquesta exposició deixa constància de tots els camps de solidaritat que s'han realitzat aquest 2010 i és una exposició itinerant que es pot sol·licitar a Setem per ser exposada públicament
• Elaborar la memòria del viatge per oferir un bona ajuda als propers participants i deixar constància del nostre treball a les contraparts que ens han atés i acollit amablement
• Participar en tot el que es pugui al voltant del país que hem visitat: xerrades, conferències, trobades... Hem pensat fer un petit audiovisual o exposició fotogràfica per explicar a familiars i amics
• Col·laborar en campanyes i activitats de Setem
• Col·laborar i participar en la formació de voluntaris que participen l'any vinent en camps de solidaritat
• Participar d'activitats que promoguin les transformacions socials i col·lectives necessàries per posar fi a aquestes desigualtats, especialment aquelles que són possibles des del nostre país (consum responsable, comerç just, pressió pública, denúncia...)

Això és tot fins el moment, anirem penjant les nostres accions o activitats que farem a través d'aquest bloc.

Los nadies

Sueñan las pulgas con comprarse un perro

y sueñan los nadies con salir de pobres,

que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,

que llueva a cántaros la buena suerte;

pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca,

ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,

por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda,

o se levanten con el pie derecho,

o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

El libro de los abrazos. Eduardo Galeano.